Estic molt ENFADADA!!!!!!!!
Que és que la gent (entenguem majoritàriament dones a partir dels 50, però també algun home) tenen algun problema amb els fills petits dels altres??? Perquè si és així jo no me'n he enterat!!!!
Ja sé que no sóc precisament una persona sociable, no m'agrada que els demés es fiquin en les meves coses o en la meva vida si no hi han estat convidats, però crec que el que explicaré no és culpa meva.
Amb la meva filla, que tot just té 1 any i 4 mesos, tenim una rutina de passeig i el divendres canviem el passeig per la compra al supermercat. Doncs bé, entenc que la gent digui cosetes, somrigui o faci tonteries quan veu un nadó o bebè. El que no entenc és que sense conèixet de res es prenguin la llibertat d'agafar-li les mans, fer-li carícies a les galtes o fins i tot tibar-li el xumet! ÉS QUE NO HI TOQUEN O QUÈ!!!!! Qui s'han pensat que són!!!!!
No és el primer cop i tampoc serà l'últim en què li he de dir a algú que faci el favor de deixar la nena o d'interposar-me en el trajecte d'una mà d'un desconegut cap a la cara de la meva filla.
Tampoc entengueu que jo sigui una mare súper-ultra-mega protectora, perquè no és així. Senzillament crec que un bebè és una persona petita i que en cap cas és un nino, nina o joguina per passar-hi l'estona i marejar-lo. D'acord que ens hi relacionem diferent que amb un adult, però que no són tontos!!!!
Potser els que esteu llegint això pensareu que en faig un gra massa, però oi que quan passegeu pel carrer no aneu a tocar algú que no coneixeu de res que pel que sigui us fa gràcia? Doncs això!
En definitiva, aquí deixo la meva opinió perquè avui m'han tret de polleguera i si algú se sent identificat que reflexioni el perquè. En cap cas vull assenyalar ningú ni he escrit pensant amb algú conegut.
De la mateixa manera que sou lliures per llegir, ho soui per deixar un comentari tant si us heu indignat com si us heu sentit identificats.
Gràcies per llegir-me!
