Hola hola!
Torno a compartir un text del butlletí de Pastoral de l'escola. No és que m'hi hagi sentit identificada al llegir-lo, però si que m'ha fet pensar.
Ens convencem a nosaltres mateixos de que la
vida serà millor després... Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir
feina, després de casar-nos, després de tenir un fill, i aleshores després de
tenir-ne un altre.
Després ens sentim frustrats perquè els
nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i
deixin de ser nens. I després, quan ens desesperem perquè són adolescents
difícils de tractar, pensem: serem més
feliços quan sortim d’aquesta etapa.
Després decidim que la nostra vida serà
complerta quan al nostre marit o dona li vagin millor les coses, quan tinguem
un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor
feina, quan ens retirem.
La veritat és que ... NO HI HA MILLOR MOMENT
PER A SER FELIÇ QUE ARA MATEIX.
Si no és ara... Quan?. La vida sempre estarà
plena de després, de reptes. És millor admetre i decidir ser feliços ara de
totes les formes... No hi ha un després,
ni un camí per a les felicitats, la felicitat és el camí i és ARA.
ENRIQUEIX-TE DE CADA MOMENT QUE VIUS, i
enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, tant especial que el
portes al cor, i recorda que EL TEMPS NO ESPERA NINGÚ.
TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS,
ESTIMA COM SI MAI T’HAGUESSIN FERIT, I BALLA... COM SI NINGÚ T’ESTIGUÉS VEIENT
Espero que no sigueu dels que sempre persegueixen el rellotge i només pensen en el demà.
Hi ha una cançó d'en Joan Dausà que diu: [...] que el poder ser feliç ho tenim a l'abast, però s'escola entre els dits quan te n'has adonat [...]. Cert, oi?
