Bon dia!!
Doncs si, un resum de totes les paraules del repte d'aquest 2021. M'agrada molt el resultat!!
Si en voleu saber la història i veure com va començar, la podeu llegir aquí.
Que acabeu de passar un bon final d'any i el vinent... Déu dirà.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En Català. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 de desembre del 2021
dilluns, 27 de desembre del 2021
Paraules 2021: desembre
Hola!!
Com sempre es diu i com qui no vol la cosa s'està a punt d'acabar un altre any... i amb ell el repte de les paraules.
dissabte, 18 de desembre del 2021
Paraules 2021: novembre
Últimament només somio en descansar... No sé si perquè és final d'any o perquè la vida pot més que jo, però només vull temps per poder descansar. Fàcil, oi? Algú m'explica com?
diumenge, 31 d’octubre del 2021
diumenge, 8 d’agost del 2021
divendres, 23 de juliol del 2021
dijous, 1 de juliol del 2021
dissabte, 29 de maig del 2021
divendres, 30 d’abril del 2021
Paraules 2021: abril
Ui!!! Que justa que vaig!! Últim dia d'abril jejeje
dissabte, 20 de març del 2021
dilluns, 15 de febrer del 2021
Paraules 2021: febrer
Bona tarda!
El mes passat vam començar un nou repte amb les noies!! Tal com vaig compartir es tracte de jugar amb una paraula diferent cada mes i per aquest febrer la paraula és compartir.
I és que, què significa compartir? Compartir allò material? Compartir un sentiment? Compartir el temps, amor, coneixements,...? Compartir únicament allò que és bo o ser-hi quan no tot és positiu i feliç?
Per mi, compartir és "ser-hi present", fer quelcom pensant en el somriure que es pot crear en la cara dels altres.
Aquest últim es veu perfectament amb el menjar jejeje Cuinar el plat preferit per algú, o un petit detall per alegrar un instant. Sé que no és el millor exemple, però no em direu que unes bones madeleines (😉) no ajuden a passar millor la tarda!
 |
| De quan feia carquinyolis, hauré de repetir jejejeje |
Aquest mes he continuat amb la cal·ligrafia i m'he atrevit amb les floritures. El toc de color és de les aquarel·les twinkling h2o, si fes sol es veuria més el brilli brilli que tenen...
Podeu veure més interpretacions de la paraula al bloc de la Immaculada.
Feliç dilluns!!
dissabte, 16 de gener del 2021
Paraules 2021
Bon migdia!!
Aquest any amb unes amigues ens hem animat i ens hem proposat un projecte conjunt. Jugarem amb dotze paraules (una per mes) i amb la nostra creativitat. En podeu llegir la història al blog d'Osona Scrap.
Aquest mes de gener la paraula és "amistat".
Una primera pàgina senzilla. Un fons d'aquarel·la blau (que segons google és el color de l'amistat) i cal·ligrafia. I la foto no podia faltar, em va venir de cop al dir "amistat".
Bon cap de setmana!
dimecres, 25 d’octubre del 2017
Vers en cal·ligrafia
Hola!!
Feia dies que tenia ganes d'agafar la pluma i també feia dies que tenia un trosset d'una cançó al cap, així que ho he ajuntat tot!
dimarts, 23 d’abril del 2013
Sant Jordi
Heus aquí la llegenda de Sant Jordi:
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! Fugiu ràpidament d'aquí! Noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
dissabte, 22 de desembre del 2012
Puges?
Puja l'escala
a poc a poc
graó
a
graó
sense presses
ni estridències.
A dalt em trobaràs
dins el llit encoixinat
esperant el bes
que comenci
l'estira-i-arronsa
entre llençols blancs
com cotó fluix.
Puges?
Biel Barnils
a poc a poc
graó
a
graó
sense presses
ni estridències.
A dalt em trobaràs
dins el llit encoixinat
esperant el bes
que comenci
l'estira-i-arronsa
entre llençols blancs
com cotó fluix.
Puges?
Biel Barnils
dimarts, 20 de novembre del 2012
La mort no és res.
Fa uns quants dies vaig assistir a un acte en memòria d'un professor de La Salle, va ser un acte molt bonic i emotiu. Entre molts dels aspectes que em van agradar em vaig quedar amb aquest text que van llegir. Es tracta d'una carta de Sant Agustí enviada per Santa Mònica la seva mare.
"La mort no és res, no he fet més que passar a l'altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l'un per l'altre, ho seguim sent.
Dóna'm elnom que sempre em donares,
parlam com sempre em parlares.
No facis ús d'un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d'allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronuncii a casa com sempre fou,
sense cap mena d'èmfasi, sense cap mena d'ombra.
La vida és el que fou, el fil no s'ha tallat.
Per què hauria d'estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí...
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m'estimes."
Allò que érem l'un per l'altre, ho seguim sent.
Dóna'm elnom que sempre em donares,
parlam com sempre em parlares.
No facis ús d'un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d'allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronuncii a casa com sempre fou,
sense cap mena d'èmfasi, sense cap mena d'ombra.
La vida és el que fou, el fil no s'ha tallat.
Per què hauria d'estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí...
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m'estimes."
Es casi impossible no poder pensar en algun familiar, conegut o amic que ja no està al nostre costat.
dimecres, 18 de gener del 2012
La setmana dels barbuts
Article original de "ara ciència".
En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, popularment s’ha batejat tal lapse de temps amb el nom de la “Setmana dels Barbuts”.
Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Fruitós (20 de gener), Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
La Setmana dels Barbuts ha estat considerada, a través d’anys i panys, com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Segons “Assaig d’un vocabulari meteorològic català” escrit per Eduard Fontserè (1948), al nostre país el dia de menor temperatura mitjana s’escau cap al 15 de gener.
dijous, 24 de novembre del 2011
Dóna'm la mà
Remenant llibres en busca d'un poema o algun vers per posar a les postals m'he topat amb aquest poema de Joan Salvat-Papasseit, es titula Dóna'm la mà i pertany al llibre L'irradiador del Porti les gavines.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
dimarts, 16 d’agost del 2011
EL CATALÀ
[...]
El català comú s'assembla cada vegada més a una interlingua, a una mena de llengua franca composta per anglicismes, un munt inexorable de castellanismes i un altre munt de mots bàsics i polisèmics (gairebé sempre pujar i rarament enfilar-se; normalment escriure, encongir-se i tirar-se cap enrere, i ben poc sovint guixar, arronsar-se i recular) que repeuen tots plegats en una vella estructura romànica. Aquest és el problema: que de vegades el català s'assembla més al castellà d'avui (i segons com, encara que sembli una exageració, a l'anglès), que no pas al mateix català de fa uns quants anys.
El català comú s'assembla cada vegada més a una interlingua, a una mena de llengua franca composta per anglicismes, un munt inexorable de castellanismes i un altre munt de mots bàsics i polisèmics (gairebé sempre pujar i rarament enfilar-se; normalment escriure, encongir-se i tirar-se cap enrere, i ben poc sovint guixar, arronsar-se i recular) que repeuen tots plegats en una vella estructura romànica. Aquest és el problema: que de vegades el català s'assembla més al castellà d'avui (i segons com, encara que sembli una exageració, a l'anglès), que no pas al mateix català de fa uns quants anys.
diumenge, 17 de juliol del 2011
Estudi gramatical sobre l'expressió "collons"
Veieu que ric és el vocabulari català.
COLLONS.
- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
- El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!);
i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
COLLONS.
- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
- El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!);
i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)