Ja som tres a casa, fa poquets dies va arribar a les nostres vides la Irene.
La petita es va avançar cinc dies i va néixer el passat 16 de juliol, el dia de la Mare de Déu del Carme.
El part... millor no pensar-hi! Ens quedarem amb la frase que diu tothom (tot i que jo no me la crec, que consti!!!), "val la pena", "s'oblida", "recompensa", ... Si si, però el mal tràngol s'ha de passar igual!!!!
Bé, avui fa 15 dies que ens anem coneixent i anem agafant una rutina. Sort n'hi ha perquè sinó segur que tots els pares i mares del món estarien bojos!
Doncs res, us presento a la Irene :) Som la família de les tres "I": Iris, Isabel i Irene :P
I tal com us vaig dir fa 3 mesos: Apa doncs, ja ho he publicat i fins aquí la notícia i probablement la història. A la família que passeu per aquí ja ens anem veient, als qui compartiu amb mi el dia a dia també, i als qui no doncs ara ja ho sabeu jejeje
Només una última reflexió. Seria d'agrair que a les classes pre-part et fessin saber que estaràs 15 dies feta una merda, que les hormones faran de tu el que voldran, que la depressió post la passen totes les dones i que tots els mals relacionats amb l'embaràs els patiràs. Saber-ho no m'hagués fet sentir millor, però si no tant una extraterrestre que no sap què li passa.
Potser se suposa que tot això ja ho havia de saber, potser se suposa que la feina de les llevadores és tranquil·litzar però potser és que la llevadora del CAP és una... naturista que no li interessa explicar depen què, tot estava enfocat al part natural, al no a l'epidural, a la lactància materna,...
