Bona tarda!
Moltes vegades sento que m'envaeixen el meu espai personal. Fins i tot, masses vegades en un sol dia! I si ets mare, estrany seria que no et passés...
El més normal és que a la feina ens toqui aguantar-nos, és el que té l'espai compartit.
Si som afortunats, a casa podem permetre'ns tenir un espai únic i exclusivament per al propi ús. Per fer el que volem o no fer-hi res, però, al cap i a la fi, un espai nostre.
I ara el que em passa a mi: amb la maternitat i la canalla petita vaig haver de renunciar al meu espai i aquest es va veure reduït... Coses que passen i que amb el temps deixaran de passar, és el que té anar creixent jejeje Vaig acceptar i, accepto, aquesta situació, però tot té un límit! El meu és aquest:
La meva tauleta de nit i, per descomptat, la meva habitació (compartida també, és clar 😅).
"Oooh! Quins dibuixos més macus!!", "Mira què ha fet la canalla!", "Mama, mira què t'he fet!". Amb tot el respecte, I A MI QUÈ!!!! Se'm en refum!!!! És més, estic segura que no sóc l'única!
Apa, ja ho he dit!
I ara una connexió una mica estrafolària de les meves neurones. Va ser veure la paret de la foto i em va venir al cap la frase" invasió del meu espai personal" d'aquesta cançó que no té res a veure, o si jejeje
Apali, cap menjar la mona!!
