La mort no és res.

Fa uns quants dies vaig assistir a un acte en memòria d'un professor de La Salle, va ser un acte molt bonic i emotiu. Entre molts dels aspectes que em van agradar em vaig quedar amb aquest text que van llegir. Es tracta d'una carta de Sant Agustí enviada per Santa Mònica  la seva mare.

"La mort no és res, no he fet més que passar a l'altra banda.

Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l'un per l'altre, ho seguim sent.
Dóna'm elnom que sempre em donares,
parlam com sempre em parlares.
No facis ús d'un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d'allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronuncii a casa com sempre fou,
sense cap mena d'èmfasi, sense cap mena d'ombra.
La vida és el que fou, el fil no s'ha tallat.
Per què hauria d'estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí...
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m'estimes."

Es casi impossible no poder pensar en algun familiar, conegut o amic que ja no està al nostre costat.