Un flor de cactus

Un dia d'aquesta setmana després que marxés el sol vaig decidir anar a regar les plantes del jardí, però no vaig arribar a fer-ho perquè em vaig topar amb això:

Cuidant les plantetes del jardí :)

Avui estava xafardejant per diversos blocs de diversos temes i m'he topat amb aquest escrit que m'ha recordat els anys que he estat ficada en el món de la jardineria-floristeria.

El text ha sortit d'aquí.

Vademecum

1. Rega les teves plantes a primera hora del matí o al vespre, mai quan li toca el sol directe.

2. Quan reguis, no cal inundar-les ni tampoc ser garrepa. Tot en la seva justa mesura.

3. Treu les fulles seques, així la planta no malbarata la seva energia i recursos en una fulla que ja està morta.

4. Treu les males herbes que apareixen al voltant. Aquestes competeixen amb la teva planta pels nutrients que hi ha al sòl.

5. De tant en tant remou la terra del test per airejar el sòl, amb cura de no fer malbé les arrels.

Verdures i hortalisses

No hi ha res com les verdures i les hortalisses amb gust de verdures i hortalisses, no trobeu?? :)

Avui he tornat de casa els pares carregada: tomàquets, patates, cebes, pastanagues i mongeta tendra :)

EL CATALÀ

[...]

El català comú s'assembla cada vegada més a una interlingua, a una mena de llengua franca composta per anglicismes, un munt inexorable de castellanismes i un altre munt de mots bàsics i polisèmics (gairebé sempre pujar i rarament enfilar-se; normalment escriure, encongir-se i tirar-se cap enrere, i ben poc sovint guixar, arronsar-se i recular) que repeuen tots plegats en una vella estructura romànica. Aquest és el problema: que de vegades el català s'assembla més al castellà d'avui (i segons com, encara que sembli una exageració, a l'anglès), que no pas al mateix català de fa uns quants anys.